LA FRASE

FIODOR DOSTOYEVSKY

(1821-1881)

Font: poemasdelalma.com

“Després d’un fracàs, els millors plans semblen absurds”.

“El grau de civilització d’una societat es mesura pel tracte als seus presos”.

“L’home tem la mort perquè estima la vida”.

“El secret de l’existència humana no només està en viure, sinó també en saber per què es viu”.

“És millor l’home que confessa sincerament la seva ignorància, que qui fingeix amb hipocresia”.

“Estimo la humanitat, però, per sorpresa meva, quan més estimo la humanitat en general, menys afecte m’inspiren les persones en particular”.

“Mentir-nos a nosaltres mateixos està més profundament arrelat que mentir als altres”.

“Puc veure el sol, però fins i tot si no el puc veure, sé que existeix. I saber que el sol està allà, això és viure”.


URSULA K. LE GUIN

(1929-2018)

Jack Liu

“La ciència-ficció és una immensa metàfora”.

“Per escoltar, s’ha de callar”.

“La ciència-ficció no és alguna cosa menor. I no és només, ni especialment, la Enterprise, Star Wars o les patrulles galàctiques. Significa experimentar amb la imaginació, respondre preguntes que no tenen resposta. Implica coses molt profundes, que cada viatge és irreversible…”.

“Encendre una espelma és projectar una ombra”.

“Som volcans. Quan nosaltres, les dones, oferim la nostra experiència com la nostra veritat, com la veritat humana, canvien tots els mapes. Apareixen noves muntanyes”.

“Quan més defensiva és una societat, tan més conformista és”.

“Crec que la imaginació és la principal facultat de la ment humana. La fantasia, l’habilitat, l’art d’utilitzar i controlar la imaginació en narrativa és el millor i més feliç exercici en l’ús d’aquesta facultat, juntament amb la ciència, que la utilitza per connectar fets que semblen no relacionats”.

“Hi ha moltes coses que no entenem, però el que sabem de la nostra història, és cert”.


MIQUEL MARTÍ I POL

(1929-2003)

Font: miquelmartiipol.cat

“La veritable mort és desertar”.

“Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles”.

“Potser, si tanques fort els ulls, veuràs que la foscor se t’il·lumina”.

“Tot el que escric ressona dintre meu”.

“Tot està per fer i tot és possible”.

“I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure”.

“Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui,                                                                                           i haurem de fer foc nou”.


ALMUDENA GRANDES

(1960)

“Un bon escriptor pot escriure sobre qualsevol cosa i pot fer literatura de qualsevol tema, i un mal escriptor no té aquesta capacitat”.

“El mateix amor que ens feia lleials, que ens feia millors, ho estava destrossant tot”.

“Ometre les veritats no és altra cosa que una varietat refinada de la mentida”.

“Des de petita sempre he volgut ser escriptora, no em recordo de mi mateixa volent ser una altra cosa, perquè des de petita el que més m’ha agradat en aquesta vida és llegir”.

“S’ha d’escriure sobre el que es coneix, sobre el que es té a prop i del que a un li interessa. Després té lloc el miracle de la comunicació, que s’acomoda en el principi de que tots els éssers humans son, bàsicament, semblants”.

“Acabar una novel·la és dramàtic. Quan més tardo a escriure els finals, més pateixo. Aconseguir el final d’una novel·la té alguna cosa vida, perquè has pogut amb ella. Finalitzar-la és com si et fessin fora de casa. Confesso que un dels moments més terribles de la meva vida és l’endemà d’acabar una novel·la”.

“El verb creure és un verb especial, el més ampli i el més estret de tots els verbs”.


CARME RIERA

(1948)

Foto: elperiodico.com

“El viatge que val més la pena és a l’interior d’un mateix”.

“Com escriptora en les dues llengües que tinc per meves, m’he passat la vida intentant trobar les paraules precises, les més exactes i oportunes per anomenar les coses, les sensacions, les emocions o les idees”.

“Tots, en el fons, esperem una carta que mai arribarà; i, encara que ho sabem, no per això deixem de mirar la bústia cada dia ni d’inventar-nos l’esperança que aquesta carta impossible pugui canviar la nostra vida”.


C. S. LEWIS

(1898-1963)

“Les dificultats sovint preparen una persona normal per a un destí extraordinari”.

“Mai s’és massa vell per fixar-se una altra meta o somiar un nou somni”.

“Algun dia seràs el suficientment gran com per començar a llegir de nou contes de fades”.

“L’experiència: aquest és el més brutal dels mestres. Però aprens, Déu meu, aprens”.

“La integritat és fer el correcte, fins i tot quan ningú està mirant”.

“Si ens trobem amb el desig de que res en aquest món ens pot satisfer, l’explicació més probable és que vam ser fets per a un altre món”.

“La tasca de l’educador modern no és talar selves, sinó regar deserts”.


EMILY BRONTË

(1818-1848)

“Quan no es diu res ni se sap res, no hi ha cap companyia”.

“El tirà oprimeix els seus esclaus i aquests no es tornen contra ell, sinó que aixafen els que tenen a sota”.

“La traïció i la violència és exposar-se a utilitzar un arma de doble tall amb la que un mateix es pot ferir en empunyar-les”.

“Els bons i generosos són egoistes més justament que els dèspotes”.

“A vegades he somiat coses que no he oblidat mai i que han canviat la meva manera de pensar. Han passat per la meva ànima i li han donat un color nou, com quan a l’aigua se li afegeix el vi”.

“Ja veuríem si un arbre no creix tan torçat com un altre quan és el mateix vent que els inclina”.

“No sé de què estan fetes les ànimes, però la meva i la seva són una de sola”.

 


SAMUEL BECKETT

(1906-1989)

Font: alnavio.com

“Incomprensible esperit, a vegades far, a vegades mar”.

“Sempre trobem alguna cosa que ens produeix la sensació d’existir”.

“No existeix passió més poderosa que la passió de la mandra”.

“Jo, que no sé res, sé que els meus ulls estan oberts, perquè les llàgrimes no deixen de caure”.

“Deplorable mania, quan passa alguna cosa, voler saber què és”.

“Però un darrer esforç, un més, potser serà l’últim, s’ha de procedir cada vegada com si fos la última, és l’únic mitjà per no retrocedir”.

“Què és el que sé sobre el destí de l’home? Podria explicar-te més coses sobre raves”.

“Sí, a la meva vida, si es pot anomenar així, hi ha tres coses: la incapacitat de parlar, la impossibilitat d’estar en silenci, i la soledat, que és el millor que he fet”.


LUCIA BERLIN

(1936-2004)

Font: elperiodico.com

 

“En la profunda nit fosca de l’anima les licoreries i els bars estaven tancats”.

“»L’amor et fa desgraciat -deia la nostra mare – mulles el coixí plorant fins quedar-te adormida, embafes les cabines telefòniques amb les teves llàgrimes, el teu somiqueig fa udolar el gos, fumes dos cigarrets a la vegada»”.

“La gent ben avinguda parlava tan poc com la que destil·lava rancor o aburriment; era el ritme el que canviava, com el vaivé mandrós d’una pilota de tennis o les ràpides manotades per espantar una mosca”.

“Els contes diuen coses de mi que no vaig ser capaç de reconèixer en el moment en què els escrivia”.

“No m’importa explicar coses terribles si aconsegueixo fer-les divertides”.

“Em vaig matricular a periodisme perquè volia ser escriptora, però el periodisme consisteix precisament a tallar quan es posa interessant”.


JORDI SIERRA I FABRA

(1947-)

“La vida no es mesura pels moments en què respires, sinó pels que et deixen sense alè”.

“Hi ha paraules que abans de ser escrites ja estan mortes. Hi ha paraules que abans de ser pronunciades ja estan gastades. Hi ha paraules que abans de ser escoltades ja són mentida. Paraules”.

“Quant més escric més m’agrada escriure”.

“Hauria de viure mil anys per escriure tot el que porto a dins”.

“Sóc diferent. M’agrada ser diferents, vull ser diferent, veure’m diferent, sentir-me diferent. No vull que em posin un número ni que em donin ordres. No vull que m’anul·lin, ni formar part de la massa. Vull ser jo, perquè sóc tot el que tinc”.

“Només descansaré quan em mori”.

“Estar enamorat és com trepitjar la Lluna. Creus que ets el primer, però el 1969 s’hi va passejar un tal Neil Armstrong. I què més dóna? Cadascú te la seva lluna. Cadascú és propietari del se propi univers sentimental. Per això, l’amor és únic. No es pot viure amb ell, perquè t’ofega, però és impossible viure sense ell, perquè et mata”.

“Si estàs segur d’alguna cosa, fes-la”.


CASSANDRA CLARE

(1973-)

Font: cassandraclare

“El nen no va tornar a plorar, i mai oblidà el que havia après: que estimar és destruir, i que ser estimat és ser destruït”.

“Som tots els fragments del que recordem. Tenim en el nostre interior les esperances i les pors d’aquells que ens estimen. Mentre hi hagi amor i memòria, no existirà l’autèntica pèrdua”.

“Les seves vides brillaven amb la mateixa força que les flames d’una espelma… i podien apagar-se amb la mateixa facilitat”.

” Els herois no són sempre els que guanyen. A vegades, són els que perden. Però segueixen lluitant, i segueixen aguantant. No es rendeixen. És això el que els converteix en herois”.

“Si no hi ha ningú al món a qui li importis, existeixes realment?”.

“Sempre s’ha d’anar amb compte amb els llibres i el que contenen, perquè les paraules tenen el poder de canviar-nos”.

“No s’han d’oblidar les coses que vas fer en el passat perquè si ho fas mai aconseguiràs aprendre d’elles”.

“La vida és curta i la saviesa lenta de guanyar”.


STEPHEN KING

(1947-)

«Em cau bé la gent que llegeix llibres, i no tan sols perquè jo n’escrigui. Els lectors de llibres estan tan disposats com qualsevol a iniciar una conversa sobre el temps, però són capaços de continuar més enllà».

«Els llibres són la màgia més portàtil que existeix».

«No és un full de paper el que fa a un home. Ni la presó el que el desfà».

«Una vida sense llibres és una vida assedegada, i una vida sense poesia és com una vida sense art».

«No m’interessa la credibilitat, sinó la llibertat, i he descobert que escriure la pot proporcionar”.

«El talent és més barat que la sal de taula. EL que separa un individu amb talent d’un individu amb èxit és un munt de treball dur».

«A la nit els pensaments tenen la desagradable costum d’escapar de la corretja i córrer lliurement».


MERCÈ RODOREDA

(1908-1983)

Font: escriptors.cat

“L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny més bonic”.

“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.”

“Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l’aire, la claror blanca de les estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere…”.

“La vida, perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc”.

“Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc”

“Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l’escriptor amb la seva realitat més profunda”.

“Les coses importants són les que no ho semblen”.


TERESA PÀMIES

(1919-2012)

FOTO FRANCESC MELCION AVUI – FRANCESC MELCION AVUI

“Els mites no sempre són encegadors o paralitzadors. De vegades ajuden a avançar, a resistir, a superar situacions desesperades”.

“El món, te’l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.”

“L’única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos”.

“Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap”.

“La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació”.

“No m’he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació”.

“I és que mai no ho diem tot perquè ens quedaríem buits”.


ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY

(1900-1944)

Font:La Gaceta

“Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció”.

“Fes de la teva vida un somni i del teu somni una realitat”.

“El fracàs enforteix als forts”.

“Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls”.

“El qui vol viatjar feliç, ha de viatjar lleuger”.

“És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar als altres. Si aconsegueixes jutjar-te correctament seràs un veritable savi”.

“La bellesa del desert és que en algun lloc hi amaga un pou”.

“Només s’ha de demanar a cadescú el que cadescú pot donar”.

 


MARIA AURÈLIA CAPMANY

(1918-1991)

“He viscut en un món prudent i ple de suspicàcies que no m’agrada. M’agrada la gent decidida i rotunda i fins i tot mal gènit”.

“M’agrada veure’m reflectida en els ulls de l’altra gent, en el mirall de les coses, en el contacte directe amb les mans de les persones, per això tinc una idea molt col·lectiva de la intimitat, per això, per parlar de mi he de parlar dels altres”.

“Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada”.

“Així que es converteix en paraules, el paisatge deixa de ser llunyà per esdevenir una experiència plena, farcida, amb el llast del pes immens de les idees”.

“Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l’exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir”.

“Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real”.

“Quan sento explicar algun lletraferit que això d’escriure el fa patir molt, i usa la metàfora del part i dels dolors del part, em quedo meravellada. Si a mi escriure em costés el més lleuger dolor, paraula d’honor que deixaria d’escriure”.

“Potser és això el que m’empeny a escriure’m i a descriure el món que he viscut; és a dir, perquè sóc, avui, feliç i perquè estimo i sóc estimada la vida s’ha tornat especialment fràgil, especialment trencadissa i em corre pressa entendre-la una mica”.


POMPEU FABRA

(1868-1948)

 

http://www.elpunt.cat

“El meu principal objecte ha sigut presentar el català tal com se parla”.

“Tant se val escriure un mot d’una manera com d’una altra. Allò que cal és que tothom l’escrigui de la mateixa manera. I ara que sembla que podem tenir escola pròpia no hem de pertorbar les criatures amb una diversitat.”

“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”.

“L’escriptor que menysprea o ignora la tasca del gramàtic és un mal escriptor i un mal patriota”.

“La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d’uns certs anys sigui diferent”.

“Si jo fallava, fallaria la llengua. I m’era evident que si la llengua fallava, fallava tot.”

“Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.